Mor Pau Galí i Claret

Pau Galí, en un acte del Centro Asturiano de Barcelona, a la Universitat de Barcelona. (Foto: Jordi Pardinilla)
Pau Galí, en un acte del Centro Asturiano de Barcelona, a la Universitat de Barcelona. (Foto: Jordi Pardinilla)
L'editor de premsa va morir la matinada de diumenge a l'edat de 60 anys.

Aquest diumenge passat, 26 d’abril, de matinada, moria Pau Oriol Galí Claret, a l’edat de 60 anys. L’editor de premsa va morir d’un atac d’asma, malaltia de la qual rebia tractament des de feia uns anys. La seva mort arriba just quan el projecte que ell va engegar ara farà 10 anys, la publicació mensual La Fada de Sarrià, emprenia una nova fase enfocada  en el desenvolupament digital de la capçalera.

Galí va néixer a Barcelona, al barri de Sarrià. Durant tota la seva etapa escolar va formar-se a Sarrià, en centres escolars com ara el Viaró. Galí era enginyer de camins tot i que la seva trajectòria professional l’allunyaria d’aquesta especialitat.

La seva vocació comercial, habilitat negociadora, perseverança i dedicació es va veure recompensada entrant a treballar a diferents companyies asseguradores com ara Comercial Unión, Génesis i Catalana Occident, sempre des de càrrecs directius. En aquesta última empresa va assumir importants responsabilitats com ara la gestió del creixement de la companyia al nord de l’Estat espanyol, amb l’obertura d’oficines en diferents punts de la geografia cantàbrica, els anys noranta.

«Si avui disposem d’una revista arrelada al territori, en bona part és per la feina que ell va fer»

Marcel·lí Pascual, editor pirinenc. Director de Viure als Pirineus

Més tard, ja desvinculat del sector de les assegurances, Galí va iniciar una trajectòria com a comercial per diferents mitjans de comunicació en ràdios i en revistes, principalment a Andorra i al Pirineu. També, en aquella època, va impulsar projectes editorials. Com recordava molt recentment Marcel·lí Pascual, editor de la revista Viure als Pirineus, «si avui disposem d’una revista arrelada al territori, en bona part és per la feina que ell va fer en el seu moment per la capçalera durant més de 3 anys.  Encara avui en recollim els fruits. Va arribar en un moment que només fèiem que perdre diners. Va posar-se a treballar i els anunciants ens van començar a dipositar la seva confiança. Alguns dels que tenim avui encara són de quan ell hi va contactar». 

D’aquella etapa, posteriorment,  l’any 2004, va iniciar la seva pròpia publicació El Follet, que s’editava a la Cerdanya. Aquesta capçalera va ser el seu laboratori d’experiments per introduir-se al mercat de Barcelona i, en concret, a casa seva: Sarrià. Així, l’any 2011, naixia La Fada de Sarrià i Sant Gervasi. Avui, aquesta capçalera comercial i d’informació general de Sarrià és una publicació de referència a la zona. Al darrer número de La Fada –el número 100– parlàvem a l’editorial, precisament, de la força d’un mitjà pel qual han passat més de 800 empreses, firmes i negocis que han confiat en aquesta publicació per anunciar-s’hi.

Galí ha estat la imatge del professional dedicat en cos i ànima al projecte que va iniciar

Galí ha estat la imatge del professional dedicat en cos i ànima al projecte que va iniciar. Sabent del cost personal que havia d’esmerçar cada dia per treure endavant la publicació, l’editor, director i comercial d’aquest mitjà aconseguia objectius i fites on altres fracassaven. Intel·ligent, frenètic i constant, Galí va tirar endavant una capçalera amb més del 95% de publicitat privada i amb escàs suport de diner públic. Aquest era i ha estat un dels valors de La Fada de Sarrià. No tots s’hi poden emmirallar… L’altre aspecte remarcable del seu tarannà ha estat el fet de posar el mitjà a disposició del teixit social, cultural i esportiu del barri, col·laborant i donant suport a iniciatives locals.

Més enllà del Galí empresari i editor, els que hem tingut la sort de conèixer-lo ens acompanyarà el record d’una persona bondadosa, amable i generosa. Per als amics no tenia una negació i, als coneguts, sempre els oferia el millor dels seus somriures.  El sentiment que avui tenim la família i els companys de capçalera és de tristesa i de buidor, un cop dur. Serà recordant la seva força el que ens ajudarà a refer-nos i ser dignes hereus del seu llegat.

Comparteix

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email